(Article publicat al Diari de Terrassa el 21/10/2016)
Per Emili Asín, mànager regional de Catalunya del RACC.
Diàriament, molts vallesans
agafem el cotxe o l’autobús per
anar a la ciutat de Barcelona.
Sovint, la carretera escollida és
la C-58, el corredor més congestionat del nostre
territori. Molts ens hi hem estat una llarga
estona fent cua i és que les retencions als accessos
de la capital catalana formen part ja de
la nostra quotidianitat.
Tot i que a partir del 2006, i durant els anys
següents, la mobilitat va experimentar un descens
causat essencialment per l’aparició de la
crisi econòmica, des de l’any 2015 va començar de nou a anar en augment. En aquest sentit,
el RACC ha alertat en el seu darrer estudi
que, si no s’articulen mesures urgents per revertir
la situació, la congestió als accessos de
Barcelona augmentarà fins a un 50% els pròxims anys, podent arribar al col·lapse.
Aquest mateix informe posa de relleu que
prop de 200.000 persones que accedeixen diàriament a la ciutat de Barcelona pateixen les
llargues retencions que hi ha en plena hora
punta. L’afectació varia en funció de l’hora del
dia: el 62% de la congestió es concentra en
una franja de 6 hores, entre les 7 i les 10 del
matí, i entre les 17 i les 20 de la tarda, franja de 8 a 9 del matí la més complicada.
Aquesta situació genera, a més de contaminació
ambiental, una important pèrdua de temps
i de diners –i de malestar!- als conductors. Les
dades recollides pel RACC exposen que el conjunt
d’usuaris perden unes 52.000 hores cada
dia, al mateix temps que aquestes constants
afectacions al trànsit impliquen un malbaratament
estimat de 137 milions d’euros anuals,
xifra equivalent al 0,1% del PIB de Catalunya.
Malauradament per als que venim del Vallès,
tal com apuntava a l’inici, una de les vies
més afectades és la C-58 de Terrassa a Barcelona.
Juntament amb la resta de carreteres del
Vallès Occidental, del Baix Llobregat i de les
rondes, acumula el 80% de congestió total.
Les xifres demostren que cal actuar amb determinació
per pal·liar l’increment de trànsit.
En aquest sentit, és clar que calen una major
oferta i qualitat del transport públic, cosa que
implica exigir al Ministeri de Foment que realitzi
les inversions compromeses per millorar
el servei de Rodalies. A més, el RACC estableix
una sèrie de propostes interessants per
a la gestió del trànsit: el club apunta que cal
crear carrils Bus-VAO low cost a la B-23 i a la
C-31 al Maresme, augmentar les expedicions
d’autobús en les seves diferents modalitats,
ampliar i millorar els aparcaments de dissuasió
park&ride, implantar la senyalització variable
del límit de velocitat i crear una via específica
per a camions d’accés al port i a la ZAL,
entre d’altres.
És ben clar que d’una manera o altra cal actuar.
La majoria de persones que ens trobem
cada dia en un embús de trànsit no agafem el
cotxe per gust, sinó per necessitat, i perquè,
massa sovint, l’alternativa en transport públic
no és garantia d’arribar a la feina o als estudis
puntualment. Tothom som conscients de l’impacte
que suposa un nivell alt de congestió i
convé que ens posem tots plegats les piles
-amb les administracions al capdavant- per
resoldre les retencions diàries de trànsit. Guanyarem
en qualitat de vida, en més temps per
compartir o per dedicar a les nostres aficions
i, alhora, aportarem el nostre granet de sorra
per assolir unes ciutats més netes i sostenibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada