Les motos i les bicis són els mitjans de transport més ràpids per moure’s per la ciutat. És la conclusió de la Cursa per la Mobilitat, que s’ha celebrat per segon any a Terrassa en el marc de la Setmana de la Mobilitat. L’objectiu de la cursa, comparar porta a porta el temps, el cost i l’impacte ambiental dels diversos mitjans de transport.
24 persones han sortit a la mateixa hora de quatre punts diferents. Ho han fet a peu, bicicleta, moto, cotxe, taxi, tren i bús. Ho han fet des del nou Centre Leitat, del Parc Vallès i de La Maurina i el punt d’arribada, la plaça Didó.
Les novetats d’aquest any han estat la incorporació d’un recorregut interurbà des de Sabadell i també del cotxe, moto i bici elèctrics com a mitjans a avaluar. En gairebé tots els casos, la moto i la bicicleta han estat els més ràpids. Des de Sabadell ha guanyat el taxi amb 25 minuts. La resta, el cotxe, la bici i transport públic, han arribat gairebé un quart d’hora més tard.
Per a Víctor Alarcón: "Estic acostumant a fer servir cotxe elèctric, és una avantatge bàsicament pel fet del consum, ja que no has de posar benzina i t'estalvies diners. Però bé, és un cotxe normal amb la velocitat normal, la permesa. Per a la ciutat és eprfecte perquè, a més, és petitó i aparco on vull."
Segons Genar Indurain: "Tan sols són 9 km i, a més, en hora punta com era a Terrassa i a Sabadell, amb la bicicleta avances ràpid entre els cotxes. Com a crítica potser diria que falta un carril bici que uneixi Terrassa i Sabadell."
Per a Lluïsa Melgares, regidora de Mobilitat: "Anar amb bicicleta, caminant, no agafar tant el cotxe quan no és necessari... tot això és salut, personal i del planeta pel que fa a partícules i el canvi climàtica. És la solució. Ara encara estem en un moment en què els preus del petroli encara es poden suportar, però tots sabem que, tard o d'hora, arribarà un moment en què haurem de canviar a energies alternatives per utilitzar-les."
Pel que fa als costos, anar a peu o en bicicleta són els més econòmics. No costen res, a banda de la compra i manteniment de la bici. El segueixen els vehicles elèctrics, amb un cost força baix, només 18 cèntims de Sabadell a Terrassa. A l’altre cantó, els més cars el cotxe i, sobretot, el taxi.
dimecres, 20 d’octubre del 2010
"Conduïu, conduïu, maleïts!!" Article d'opinió del Josep Maria Codina ATERRASSA.CAT
El trànsit és un dels temes més electoralistes que hi ha. Sovint quan no hi ha un aspecte de fons més important, el trànsit arriba a tots els debats. I amb tota la raó. De fet dóna tant com per fer-ne un seguiment cada mes en el ple municipal, perquè és un dels principals problemes que afecta directament la ciutadania que veu minvada la seva tan preuada qualitat de vida.
Llegir més...
Llegir més...
dilluns, 18 d’octubre del 2010
Nous escocells per als arbres de Terrassa
Nous escocells per als arbres de Terrassa
Una barreja de grava, resina i cautxú permet el creixement dels arbres sense problemes
L'Ajuntament ha decidit canviar els escocells dels arbres de la ciutat per tal d'adaptar-se a la nova normativa. El nou sistema permetrà reduir costos de manteniment i millorar la seguretat dels vianants. Un decret del Govern de la Generalitat estipula que l'escocell ha d'estar al mateix nivell que la vorera o el paviment, i que no poden tenir forats de més d'un centímetre quadrat per evitar entrebancades.
La tècnica consisteix a omplir el fons de l'escocell amb grava, que a la capa de sobre anirà barrejada amb una resina que mantindrà la grava compacta i perfectament enrasada amb el paviment. Al voltant de l'arbre, però, no hi anirà grava. En un anell de 30 centímetres, s'aplicarà una capa de cautxú triturat, també barrejat amb la resina. El cautxú, elàstic, permet el creixement del tronc.
Aquest sistema és molt porós, cosa que permet el regadiu, però en canvi no s'hi poden escolar objectes ni es pot deformar, com passava amb l'anterior sistema de reixes. Terrassa és una de les primeres ciutats catalanes en adaptar-se a la nova normativa sobre els escocells, i que dóna un termini de nou anys als Ajuntaments per a substituir-los tots.
Una barreja de grava, resina i cautxú permet el creixement dels arbres sense problemes
L'Ajuntament ha decidit canviar els escocells dels arbres de la ciutat per tal d'adaptar-se a la nova normativa. El nou sistema permetrà reduir costos de manteniment i millorar la seguretat dels vianants. Un decret del Govern de la Generalitat estipula que l'escocell ha d'estar al mateix nivell que la vorera o el paviment, i que no poden tenir forats de més d'un centímetre quadrat per evitar entrebancades.
La tècnica consisteix a omplir el fons de l'escocell amb grava, que a la capa de sobre anirà barrejada amb una resina que mantindrà la grava compacta i perfectament enrasada amb el paviment. Al voltant de l'arbre, però, no hi anirà grava. En un anell de 30 centímetres, s'aplicarà una capa de cautxú triturat, també barrejat amb la resina. El cautxú, elàstic, permet el creixement del tronc.
Aquest sistema és molt porós, cosa que permet el regadiu, però en canvi no s'hi poden escolar objectes ni es pot deformar, com passava amb l'anterior sistema de reixes. Terrassa és una de les primeres ciutats catalanes en adaptar-se a la nova normativa sobre els escocells, i que dóna un termini de nou anys als Ajuntaments per a substituir-los tots.
diumenge, 26 de setembre del 2010
El Caminòmetre dóna un punt als més petits per anar a peu a l'escola
És un concurs entre 6 escoles de Terrassa, 14 classes de tercer de primària – uns 400 alumnes-. D’aquesta manera, el Servei de Mobilitat de l’Ajuntament pretén incentivar els desplaçaments sostenibles
Els 27 nens i nenes de 3a de l’Escola França apunten cada dia com arriben al col·legi des de casa. És el Caminòmetre, una activitat que s’organitza per segon any consecutiu a la ciutat. Ells mateixos ens expliquen què és i com funciona aquest Caminòmetre. Un d'ells ha estat el Miquel Villalba, de 3r A del CEIP França: “Si vens a peu, en bici o en patinet, has de posar un gomet verd; si vens en tren o en bus, blau i si arribes en cotxe o en moto, un gomet vermell. Hem de posar el nostre nom i els metres que hi ha del col·le a casa.”
Per a la Marta Còdol, 3rA del CEIP França: “I només ho fem 6 dies. Del dimecres 22 al dimecres 29 de setembre”. Per a l'Edison Joel Pumayugra, de 3r A del CEIP França: “Si anem caminant, en bici o en patinet, val un punt; si venim en tren o bus, mig punt i se venim en cotxe o en moto, 0 punts”. Segons la Mariona Torres, del mateix curs: “Els punts es compten quan hem acabat tot. La majoria venen caminant. En tren o bus no tenim cap. Venim caminant o en cotxe.”
Els nens i nenes que venen en cotxe és perquè els seus pares els deixen a l’escola i després ells necessiten el vehicle per anar a treballar. El Caminòmetre és una mena de concurs entre 6 escoles de Terrassa, 14 classes de tercer de primària –uns 400 alumnes-. D’aquesta manera, el Servei de Mobilitat de l’Ajuntament de Terrassa pretén incentivar els desplaçaments sostenibles. Per a la Júlia Ortega, de 3r A del CEIP França: “hi haurà un guanyador. És un concurs”. Segons la Paula Barnús, del mateix curs: “Per veure els metres que tenim de casa al col·le, s’han de sumar els punts i s’escull un guanyador.”
A principis d’octubre, se sabrà l’aula guanyadora, la que hi hagi aconseguit més punts. Els guanyadors rebran un llapis de memòria. Tots els participants, un diploma acreditatiu.
Els 27 nens i nenes de 3a de l’Escola França apunten cada dia com arriben al col·legi des de casa. És el Caminòmetre, una activitat que s’organitza per segon any consecutiu a la ciutat. Ells mateixos ens expliquen què és i com funciona aquest Caminòmetre. Un d'ells ha estat el Miquel Villalba, de 3r A del CEIP França: “Si vens a peu, en bici o en patinet, has de posar un gomet verd; si vens en tren o en bus, blau i si arribes en cotxe o en moto, un gomet vermell. Hem de posar el nostre nom i els metres que hi ha del col·le a casa.”
Per a la Marta Còdol, 3rA del CEIP França: “I només ho fem 6 dies. Del dimecres 22 al dimecres 29 de setembre”. Per a l'Edison Joel Pumayugra, de 3r A del CEIP França: “Si anem caminant, en bici o en patinet, val un punt; si venim en tren o bus, mig punt i se venim en cotxe o en moto, 0 punts”. Segons la Mariona Torres, del mateix curs: “Els punts es compten quan hem acabat tot. La majoria venen caminant. En tren o bus no tenim cap. Venim caminant o en cotxe.”
Els nens i nenes que venen en cotxe és perquè els seus pares els deixen a l’escola i després ells necessiten el vehicle per anar a treballar. El Caminòmetre és una mena de concurs entre 6 escoles de Terrassa, 14 classes de tercer de primària –uns 400 alumnes-. D’aquesta manera, el Servei de Mobilitat de l’Ajuntament de Terrassa pretén incentivar els desplaçaments sostenibles. Per a la Júlia Ortega, de 3r A del CEIP França: “hi haurà un guanyador. És un concurs”. Segons la Paula Barnús, del mateix curs: “Per veure els metres que tenim de casa al col·le, s’han de sumar els punts i s’escull un guanyador.”
A principis d’octubre, se sabrà l’aula guanyadora, la que hi hagi aconseguit més punts. Els guanyadors rebran un llapis de memòria. Tots els participants, un diploma acreditatiu.
Motos i bicis, els més efectius en la Cursa per la Mobilitat
24 persones han sortit alhora de quatre punts diferents. Ho han fet a peu, bicicleta, moto, cotxe, taxi, tren i bús. L'arribada era a la plaça Didó. Només en el trajecte Sabadell-Terrassa s'ha imposat el taxi
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

